ADN caní i microxip: dues eines diferents per a una identificació responsable

Els censos municipals d’ADN caní s’han estès en diversos municipis com una eina per millorar la convivència als espais públics i reforçar la responsabilitat de les persones que conviuen amb gossos. Aquest sistema permet disposar d’un perfil genètic de l’animal i pot ser útil per identificar excrements abandonats a la via pública.

Ara bé, des del COVB és important remarcar un missatge clau: l’ADN caní no substitueix el microxip ni el registre de l’animal. Són mecanismes diferents, amb objectius diferents i que poden conviure de manera complementària.

Una eina municipal per fomentar el civisme

L’ADN caní funciona com una empremta biològica única de cada gos. Per obtenir-la, habitualment es pren una mostra de saliva o de sang en un centre veterinari. Aquesta mostra s’analitza i el perfil genètic resultant s’incorpora a una base de dades municipal.

Quan l’ajuntament localitza un excrement a la via pública, pot analitzar-ne una mostra i comparar-la amb els perfils inclosos en aquest cens. Si hi ha coincidència, es pot identificar l’animal i vincular-lo amb la persona responsable.

Per tant, la finalitat principal d’aquest sistema és dissuasiva i de gestió municipal: afavorir conductes cíviques, reduir la brutícia a la via pública i millorar la convivència entre la ciutadania.

Només és obligatori si ho estableix l’ordenança municipal

El cens d’ADN caní no és una obligació general a tot Catalunya. Només s’ha de complir en aquells municipis que l’hagin incorporat a la seva ordenança.

Això significa que cada ajuntament pot establir condicions diferents: terminis d’alta, procediment per fer la prova, possibles bonificacions, sancions o requisits específics. Per això, davant de qualsevol dubte, cal consultar sempre la normativa municipal corresponent.

El microxip continua sent imprescindible

El microxip és el sistema oficial d’identificació dels animals de companyia. En el cas dels gossos, gats i fures, la identificació amb microxip i la inscripció en els registres corresponents continuen sent obligatòries a Catalunya.

A diferència de l’ADN caní, el microxip permet identificar administrativament l’animal i contactar amb el/la tutor/a o responsable en situacions com una pèrdua, una recuperació, un abandonament o una incidència sanitària o administrativa.

Per aquest motiu, encara que un gos consti en un cens municipal d’ADN, ha de continuar portant microxip i estar inscrit correctament al registre d’animals de companyia.

ADN caní, microxip i AIAC: sistemes complementaris

El microxip i el registre, com l’AIAC, recullen informació administrativa essencial: dades de l’animal, identificació de la persona responsable, domicili i dades de contacte. Aquesta informació és bàsica per garantir la traçabilitat i facilitar la localització de la família de l’animal si és necessari.

El cens d’ADN caní, en canvi, incorpora informació genètica amb una finalitat concreta: facilitar la identificació d’excrements en l’àmbit municipal. No té la mateixa funció ni substitueix el registre oficial.

Des del COVB recordem la importància del paper veterinari en la informació a la ciutadania. L’ADN caní pot ser una eina útil per a determinades polítiques municipals de convivència, però la identificació amb microxip i el registre continuen sent la base de la tinença responsable i de la protecció efectiva dels animals de companyia.

Per a més informació, recomanem adreçar-se al centre veterinari de confiança o consultar l’ajuntament corresponent en cas que el municipi disposi d’un cens d’ADN caní.