Hantavirus: informació clara per entendre aquesta zoonosi i prevenir riscos

L’Organización Colegial Veterinaria (OCV) ha publicat una infografia informativa sobre els hantavirus amb l’objectiu d’oferir una explicació clara i rigorosa sobre aquesta zoonosi, les seves vies de transmissió i les principals mesures de prevenció.

La iniciativa s’emmarca en la recent atenció mediàtica generada pel brot de hantavirus investigat al creuer internacional MV Hondius. En aquest context, des de la professió veterinària es remarca la importància de diferenciar entre risc percebut i risc real, i d’abordar aquest tipus de situacions amb criteris científics i sense missatges alarmistes.

Els hantavirus són virus zoonòtics que tenen com a principal reservori els rosegadors infectats. Aquests animals poden eliminar el virus a través de l’orina, les femtes o la saliva, i la infecció humana es produeix sobretot per inhalació de partícules contaminades en espais tancats o amb presència de rosegadors. També pot haver-hi transmissió per contacte directe amb materials contaminats i, amb menys freqüència, per mossegades o esgarrapades.

Pel que fa a la transmissió entre persones, la situació epidemiològica varia segons la variant del virus. A Europa, els hantavirus no han mostrat transmissió de persona a persona en els casos documentats fins ara. L’excepció de més rellevància és el virus Andes, present en determinades zones d’Amèrica del Sud, que sí que ha evidenciat una transmissió interpersonal limitada en contextos de contacte estret i prolongat.

Els símptomes poden aparèixer després d’un període d’incubació d’entre una i vuit setmanes des de l’exposició. Poden incloure febre, cansament, dolor muscular, mal de cap i símptomes digestius. En alguns casos, la malaltia pot evolucionar cap a dificultat respiratòria i requerir atenció mèdica urgent.

A Espanya, la rellevància epidemiològica dels hantavirus és molt limitada. Segons les dades recollides a la infografia de l’OCV, no es van notificar casos al país entre 2019 i 2023. En el conjunt de la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu, l’any 2023 es van registrar 1.885 casos, amb una taxa de 0,4 casos per cada 100.000 habitants.

Les principals mesures de prevenció se centren a evitar l’exposició a rosegadors i a les seves excretes. Això inclou el control de poblacions de rosegadors, la ventilació adequada d’espais tancats, la neteja en humit, la desinfecció de superfícies, evitar escombrar en sec zones potencialment contaminades i mantenir una correcta gestió de residus i aliments.

Aquest episodi posa de manifest, una vegada més, la importància de l’enfocament One Health: la salut humana, animal i ambiental estan connectades. La identificació de reservoris, la valoració del risc ambiental i l’aplicació de mesures preventives proporcionades requereixen una mirada coordinada entre els diferents àmbits sanitaris.

Des del COVB animem els col·legiats i col·legiades a consultar i compartir aquest material divulgatiu per contribuir a una informació responsable, basada en l’evidència científica i alineada amb el paper essencial de la veterinària en la vigilància i prevenció de les zoonosis.