COVB

Actualitat/ Notícies

ENTREVISTA: Hugo Fernández-Bellon i Vanessa Almagro, Servei Veterinari del Zoo

26/07/2023

“L’autorització per a la vacunació contra la IAAP requereix presentar un programa de vacunació que contempli aspectes com la identificació i la traçabilitat completa de les aus del centre

Arran de l’increment de casos a Europa i a España d’Influença aviària i per tal de protegir les aus que viuen al recinte, aquest hivern el Zoo de Barcelona ha posat en marxa un complex procés preventiu de vacunació emparant-se en la legislació Europa, sota la tutela del Servei de Prevenció en Sanitat Animal de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de MSD Animal Health. Parlem dels detalls concrets d’aquest procés de vacunació amb Vanesa Almagro i Hugo Fernàndez-Bellon veterinaris del Zoo de Barcelona.
  • Quina és la presència d’Influença aviària a Catalunya?
En els darrers anys, i sobretot en època hivernal, s’han detectat nombrosos focus d’Influença aviària d’Alta Patogenicitat en aus salvatges, particularment associats a les àrees humides. Aquest hivern es va declarar també un cas en una granja d’indiots a Lleida. La probabilitat d’introducció de IAAP a les aus del Zoo era baixa, gràcies a les mesures aplicades. Tanmateix, no era nul·la.
  • Per què es pren la decisió de vacunar les aus del zoo?
Els zoos som un punt d’atracció per a la fauna salvatge, incloses les aus sovint relacionades amb brots de IAAP, com són els gavians o els anseriformes. Al Zoo de Barcelona, tenim molt a prop una àrea humida important (el Delta del Llobregat), raó per la qual rebem la visita de moltes aus que hi passen el dia. Aquesta proximitat també fa que durant els darrers anys hàgim implementat un Pla de Vigilància i Control de IA aprovat pel Departament d’Agricultura. Aquest Pla inclou el testatge en enfront de la IAAP, sobretot d’aus salvatges trobades al recinte, i mesures de protecció de les aus del zoo, com ha estat cobrir instal·lacions amb xarxa per a impedir l’accés d’aus, o fins i tot traslladar aus a instal·lacions protegides. Això últim suposa reptes tècnics i també de benestar animal, que van fer-nos optar per a protegir les aus mitjançant la vacunació, prevista en el marc del Reglament UE 2016/429 i més específicament ara en el Reglament UE 2023/361.
  • És una mesura preventiva?
Sí, es tracta d’una mesura preventiva a llarg termini. De fet, el procés de sol·licitud i autorització que dona en última instància el MAPYA, l’autorització de l’AGEMED i la recepció de la vacuna, que ha de romandre sota custòdia dels Serveis Veterinaris Oficials, es va perllongar diversos mesos.
  • Aquest és un fet excepcional, quin ha estat el camí per a obtenir el permís de vacunació?
La comercialització de vacuna està prohibida, tot i que el nou Reglament UE 2023/361 estableix un marc més obert per a la seva utilització. Fins a aquest Reglament UE 2023/361, gràcies a les gestions fetes des de la comunitat dels zoos en l’epidèmia H5N1 que va començar al sud-est asiàtic el 2003, la legislació europea contempla una exempció extraordinària per a vacunar les aus de zoos, atesa la seva importància per a la conservació. L’autorització per a aquesta vacunació requereix presentar un programa de vacunació que contempli aspectes com la identificació i traçabilitat completa de les aus del centre que vacuna, el control suplementari dels moviments a altres centres, i la vigilància veterinària per a detectar la possible circulació de IAAP entre aus vacunades. Un cop aquest programa va ser aprovat pels Serveis Veterinaris Oficials de la Generalitat i el Ministeri, vam procedir a gestionar l’obtenció de la vacuna. Cal dir que el programa que vam presentar des del zoo també ha servit per redactar el Protocol de Vacunació front IAAP a Núclis Zoològics que el MAPYA va publicar l’estiu passat, i què hauria de facilitar els tràmits a altres centres que vulguin realitzar la vacunació.
  • Com ha estat el procés concret de vacunació?
El principal repte de la vacunació rau en la captura i manipulació segura de les aus, doncs hi ha el risc de lesions o fins i tot xoc si no es fa de manera experta. En això tenim la sort de comptar amb un gran equip de cuidadors que, fins i tot en el cas d’aus molt sensibles a la manipulació com flamencs o ibis ermitans, van fer una tasca excepcional. Els veterinaris ens limitàrem a aplicar la vacuna (IM en aus grans, SC en les aus més petites) i a extreure mostres de sang per a estudiar la resposta humoral a la vacuna. Excepte a les aus seleccionades com a sentinelles (no vacunades per a detectar l’eventual circulació del virus), vam aplicar les dues dosis de vacuna aquest hivern, amb una separació de 6 setmanes. Seguint criteris d’anàlisi de risc, vam aplicar la vacunació a les aus que viuen en instal·lacions exteriors, amb o sense xarxa. Es tracta d’un total de 287 espècies tan diverses com trenques, espàtules, flamencs o voltors.
  • Quina és l’eficàcia de la vacuna?
Vam utilitzar una vacuna amb virus inactivat, H5N2 que permetria la diferenciació de virus circulant estudiant els anticossos enfront de la neuraminidasa. És la mateixa vacuna que apliquen fa anys (amb els mateixos criteris que hem explicat quant a l’autorització) a zoos francesos i danesos. Els estudis serològics indiquen que provoca una bona resposta humoral en aus de zoos, i fins a la data, als zoos europeus que han tingut casos de IAAP, aquests mai han afectat aus amb la pauta de vacuna completa. Com a complement d’aquesta informació, al zoo vam prendre mostres de sang a la meitat (150) de les aus vacunades els dies de primo i revacunació, i tornarem a mostrejar-les a la tardor si tot va bé.
  • Quins són els resultats fins ara?
Vam realitzar la vacunació i revacunació sense incidències o problemes destacables, i vam poder confirmar que la vacuna no provocava problemes o efectes adversos en les aus vacunades. A hores d’ara, estem pendents d’analitzar les mostres de sang per a avaluar una possible resposta primerenca a la primovacunació. Per a això, ens hem coordinat amb els companys del CReSA, amb qui anirem de la mà per a fer el seguiment de la resposta a la vacunació. Tot i que encara no disposem d’informació sobre la resposta vacunal, esperem repetir els resultats de l’anterior ocasió, quan als anys 2006-2007 també vam fer la vacunació, front IAAP al zoo i vam observar una molt bona resposta vacunal en la majoria d’aus. D’aquella campanya de vacunació vam poder fer un recull científic important d’informació, combinant resultats de nombrosos zoos espanyols, i també demostrant que la resposta vacunal semblava durar més d’una dècada en algunes aus.
  • Quina valoració feu del procés des del zoo i creieu que s’hauria d’estendre aquesta mesura a altres entorns?
La nostra valoració de moment és positiva, i considerem que en centres zoològics que reuneixin condicions de risc i maneig comparables al Zoo de Barcelona, la vacunació, front IAAP hauria de formar part de les opcions a valorar. En aquest sentit, des de l’Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris hem mantingut contactes amb el MAPYA.