Informació sobre mascotes

Per què cal esterilitzar les mascotes i quin és el millor moment per fer-ho?

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha analitzat els tòpics amb què es troben a les clíniques davant l’esterilització dels animals de companyia. L'esterilització és una mesura veterinària que permet allargar la vida de les mascotes i, al mateix temps, combatre les situacions d’abandonament. La millor època de l'any per a l'esterilització d’una mascota és la que pugui recomanar un professional veterinari proper i de confiança.

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya recomana l’esterilització d’animals de companyia, com una mesura responsable dels propietaris davant la salut de les mascotes i els problemes derivats de la superpoblació. L’esterilització de les mascotes, però, sovint ha anat acompanyada d’una sèrie de tòpics que en dificulten la seva pràctica. Els veterinaris han analitzat els tòpics amb què es troben a les clíniques quan plantegen la necessitat de l’esterilització.

D’entrada, l'esterilització és una mesura veterinària que permet allargar la vida de les mascotes, ja que redueix les possibilitats de desenvolupar greus malalties. D’altra banda, l'esterilització és una mesura clínica que permet combatre les situacions d’abandonament, les quals es poden comprovar com creixen, any rere any, als refugis d’animals.

A més, la Llei de protecció animal prohibeix la cria entre particulars, la qual s'ha de fer per professionals, en un nucli zoològic, sota la supervisió d'un veterinari. La intervenció veterinària és la millor manera de protegir la salut i el benestar dels animals. En el procés de cria, el control de la gestació i, posteriorment, dels cadells, inclosa la socialització que s’allarga fins a les 16 setmanes de vida, són essencials per a la salut física i mental de l’animal.

Set falses creences relacionades amb l’esterilització

- Les femelles han de criar, almenys, una vegada. En la reproducció d’animals intervenen bàsicament processos hormonals, de manera que si les femelles estan esterilitzades no tenen cap necessitat de reproduir-se. Per tant, la "crida a la reproducció" en les femelles desapareix per complet amb la tècnica de castració de l’ovari histerectomia (OVH).

- Després de l’esterilització, s’engreixen. Una mascota que s'alimenta de manera inadequada s’engreixarà, operada o no. Per tant, en qualsevol cas, cal tenir precaució i control en el menjar, i facilitar l'exercici físic adequat. Si l'animal té tendència a engreixar-se, el veterinari sap donar les instruccions precises per evitar-ho.

- L’operació fa por i provoca llàstima. Precisament per això cal parlar amb els veterinaris que tenen cura de la salut dels animals de companyia, perquè són els que poden respondre a la necessitat de l’esterilització, trobar el millor moment i època de l’any, les tècniques que s’empren, les diferents mesures analgèsiques i les proves prèvies que s’hi poden fer.

- L’esterilització priva l’animal del “dret natural” a la reproducció. Si es parla del “dret natural” d'un animal a la reproducció, també caldria parlar del “dret a viure” de la seva descendència. En qualsevol cas, no es pot humanitzar les mascotes, i cal no perdre de vista que la reproducció dels animals ve donada per l’instint, el qual es regeix per cicles hormonals.

- La il·lusió d’assistir a un naixement. Assistir al naixement de la vida és, per descomptat, un fet meravellós i, en qualsevol cas, serveix per aprendre a respectar i cuidar els animals. Però, per viure aquesta experiència única, només cal acudir al refugi d’animals més proper, on tard o d’hora atenen situacions de parts, davant de les quals també cal preparar-se al costat d’un veterinari, per si no es resolen com estan previstes.

- La perpetuació de la descendència. Cap descendent serà igual a la mascota que l’engendra, per això, els veterinaris sempre recomanen gaudir-ne al màxim mentre duri. Quan marxi, després d’un temps, es pot compartir la vida amb una altra mascota, que esdevindrà igualment especial. Els veterinaris són experts en l’orientació d’aquests processos.

- La responsabilització de les cries. Els animals acabats de néixer normalment s’ofereixen a persones properes i de confiança. Si cadascuna d'aquestes persones han de tenir el “dret a gaudir” d’aquesta mateixa il·lusió de veure parir a la seva mascota, es produeixen unes xifres inviables quan es projecta en el temps.

Consideracions veterinàries per a l'esterilització

Per una banda, cal distingir la tècnica de l’esterilització per a animals mascles i femelles. Per una altra banda, cal tenir en compte que el millor moment per esterilitzar una femella ha canviat, al mateix temps que han canviat els costums i les condicions de vida de les persones.

Normalment, les gosses entren en zel a finals d'hivern i a l'estiu, per parir a la primavera i a la tardor. Actualment, però, amb la generalització de la climatització i la il·luminació artificial als habitatges, es produeix un “efecte primaveral” de caràcter permanent als entorns domèstics en què viuen la majoria de les mascotes. D’aquesta manera, les gosses i les gates es poden posar en zel en qualsevol moment de l'any.

En qualsevol cas, la millor època de l'any per a l'esterilització serà la que recomani el professional veterinari més proper i de confiança. Només el “metge de la mascota”, que la coneix i sap com reacciona, pot indicar amb certesa quan és el millor moment per a l’esterilització i quin és el procés veterinari que cal seguir.